Què és la llegítima catalana
La llegítima és la part mínima de valor que la llei reserva a determinats familiars. A Catalunya és molt més petita que al Codi civil espanyol: una quarta part (article 451-5 del llibre quart del Codi civil de Catalunya). A la resta d'Espanya els fills tenen dos terços; aquí, un quart.
A més, no dona dret a béns concrets, sinó a un valor. L'hereu decideix si la paga en diners, encara que no n'hi hagi a l'herència, o amb béns (article 451-11).
Qui hi té dret
- Els fills, a parts iguals. Si un fill ha mort abans, els seus descendents n'ocupen el lloc.
- Els pares, per meitat, només si no hi ha descendents.
El cònjuge i la parella estable no són legitimaris a Catalunya. La seva protecció és una altra: la quarta vidual, si no tenen recursos suficients, i el que els deixi el testament.
Com es calcula, pas a pas
- Es parteix del valor dels béns de l'herència en la data de la mort.
- Es resten els deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l'enterrament o la incineració.
- S'hi sumen les donacions que el difunt va fer en els deu anys anteriors a la mort, amb el valor que tenien en la data de la mort. Les donacions imputables a la llegítima d'un fill s'hi sumen sempre, encara que tinguin més de deu anys.
- El resultat és la base. La llegítima global és la quarta part.
- Es divideix entre els legitimaris. També fan nombre el fill que hi ha renunciat, el desheretat justament i el declarat indigne (article 451-6).
Un exemple
| Concepte | Import |
|---|---|
| Béns a la mort (pis a Pardinyes, comptes) | 420.000 € |
| Deutes i despeses d'enterrament | −20.000 € |
| Donació a un nebot fa sis anys | +40.000 € |
| Base de càlcul | 440.000 € |
| Llegítima global (1/4) | 110.000 € |
| Llegítima de cadascun dels dos fills | 55.000 € |
Si el testament nomena hereva l'esposa, cada fill li pot reclamar 55.000 €, que ella pot pagar en diners o amb béns de l'herència.
Què es descompta de la llegítima
El que el fill ja ha rebut es pot imputar a la llegítima, és a dir, restar-ho del que pot reclamar (article 451-8):
- Les donacions fetes amb pacte exprés d'imputació, que ha de constar en el moment de donar.
- Llevat que el pare digui el contrari, les donacions per comprar el primer habitatge o per iniciar una activitat professional o empresarial.
- El que rebi en el testament com a hereu o legatari.
Si el que ha rebut no arriba a la llegítima, el fill pot demanar el suplement. Si la supera, l'excés és seu.
Terminis i límits
- La reclamació de la llegítima prescriu als deu anys de la mort (article 451-27).
- L'acció per reduir donacions o llegats que perjudiquin la llegítima (inoficiositat) caduca als quatre anys (article 451-24).
- La llegítima no es pot gravar amb condicions, terminis, usdefruits o fideïcomisos. Si es fa, aquestes càrregues es tenen per no posades, llevat que es deixi més de la llegítima i el fill triï acceptar-ho així.
Desheretar a Catalunya
Només es pot fer per causes legals, que s'han d'expressar en testament, codicil o pacte successori amb el nom del desheretat (articles 451-17 i 451-18). A més de les causes clàssiques (maltractament greu, negar aliments), Catalunya n'admet una que no existeix al Codi civil espanyol: l'absència manifesta i continuada de relació familiar entre pare i fill, si és per una causa exclusivament imputable al fill.
Si vol deixar la llegítima en diners, desheretar o pactar amb un fill el que ja ha rebut, la redacció del testament és decisiva. Un error de forma el pot deixar sense efecte.
Si un fill renuncia o ha mort
La renúncia d'un fill a la llegítima no augmenta la dels germans: aquesta part es queda a l'herència i beneficia l'hereu (article 451-25). Per això el fill que renuncia continua «fent nombre» a l'hora de dividir. Si un fill va morir abans que el pare, els seus fills (els néts) reben, entre tots, la part que li hauria correspost.
La llegítima dels pares, en canvi, s'extingeix si el pare o la mare mor sense haver-la reclamat judicialment o per requeriment notarial.
Com l'ajudem
En el testament ordenem com es paga la llegítima i quines donacions s'imputen. En l'herència fem el càlcul amb les dades reals i documentem el pagament o la renúncia. Si no hi ha testament, vegi l'herència sense testament a Catalunya.
Informació general revisada per la notaria. Cada cas té els seus matisos: consulti'l abans de decidir. La consulta prèvia no es cobra.
Per seguir llegint
- Testament davant notari a Lleida
- El vidu i la quarta vidual
- Pactes successoris i heretament
- Dret civil català
- Herències davant notari