Una diferència amb la resta d'Espanya
En el dret comú el cònjuge vidu té una llegítima en usdefruit. A Catalunya no: la llegítima és només dels fills (i, si no n'hi ha, dels pares). A canvi, el Codi civil de Catalunya protegeix el vidu amb altres drets, que depenen de si hi ha testament o no. L'usdefruit universal, la commutació i la quarta vidual s'apliquen igual a la parella estable supervivent.
Si no hi ha testament: usdefruit universal
Quan algú mor sense testament ni pacte successori, hereten els fills. Però el cònjuge vidu o convivent té dret a l'usdefruit universal de tota l'herència, lliure de fiança (art. 442-3). És a dir, els fills són propietaris (nua propietat) i el vidu fa servir els béns i en cobra les rendes mentre visqui. Aquest usdefruit no es perd encara que torni a casar-se o convisqui amb una altra persona (art. 442-4.3).
Si no hi ha fills ni descendents, el vidu hereta tota l'herència en propietat, per davant dels pares del difunt, que conserven el dret a la llegítima.
L'opció de commutar l'usdefruit
El vidu pot canviar l'usdefruit universal per (art. 442-5):
- una quarta part de l'herència en plena propietat, i
- l'usdefruit de l'habitatge conjugal, si forma part de l'herència.
Té un any des de la defunció per triar, i perd l'opció si accepta de manera expressa l'usdefruit universal. Els hereus decideixen si paguen aquesta quarta part amb béns de l'herència o en diners. És una decisió que convé pensar amb calma i amb números: a una persona de 60 anys amb fills independents potser li interessa la propietat; a algú de 85, l'usdefruit de tot.
No té dret a heretar sense testament el cònjuge separat legalment o de fet, ni el que tenia pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat, llevat de reconciliació (art. 442-6).
Si hi ha testament: la quarta vidual
Amb testament, el causant pot deixar al cònjuge el que vulgui, fins i tot res. La quarta vidual (arts. 452-1 a 452-6) és la xarxa de seguretat: el vidu que, sumant els seus béns propis, el que li toqui per la liquidació del règim econòmic i el que li deixi el causant, no tingui recursos suficients per a les seves necessitats, pot reclamar als hereus la quantitat necessària, amb un màxim d'una quarta part de l'actiu hereditari líquid.
Com es calcula
- Es parteix del valor de l'herència a la data de la mort, descomptats els deutes, i es resta el que l'herència ja atribueix al vidu.
- S'hi afegeixen les donacions que va fer el causant, amb les regles de la llegítima, excepte les fetes al mateix vidu (art. 452-3).
- Per mesurar les necessitats es té en compte el nivell de vida durant la convivència, el patrimoni relicte, l'edat, la salut, els ingressos i les perspectives econòmiques del vidu (art. 452-1.2).
No és, per tant, una quarta part automàtica: és el que calgui, amb aquest límit.
Com es reclama i quan es perd
És una acció personal contra els hereus, que poden pagar en diners o en béns. Si hi ha acord, es formalitza a l'escriptura d'herència. Si no, es reclama judicialment i es pot anotar la demanda al Registre de la Propietat. El dret prescriu als tres anys de la mort i s'extingeix si el vidu hi renuncia després de la defunció, es casa o conviu amb una altra persona abans de reclamar-lo, o mor sense haver-lo exercit (art. 452-6).
Altres drets que convé conèixer
Parament de la casa
La roba, els mobles i els estris de l'habitatge conjugal són del cònjuge supervivent i no es compten en la seva part de l'herència. En queden fora les joies i els objectes artístics o de valor extraordinari (art. 231-30).
Any de plor
Durant l'any següent a la mort, el vidu que no sigui usufructuari universal té dret a continuar vivint a l'habitatge conjugal i a ser alimentat a càrrec de l'herència, d'acord amb el nivell de vida que tenia el matrimoni (art. 231-31). El perd si es casa o conviu amb una altra persona durant aquest any.
Compensació per raó de treball
En separació de béns, el cònjuge que va treballar per a la casa substancialment més que l'altre pot reclamar, quan aquest mor, una compensació econòmica si el que rep per l'herència no la cobreix (art. 232-5). Ho expliquem a la guia de separació de béns a Catalunya.
Què cal fer a la pràctica
- Comprovi si hi ha testament: demani el certificat del Registre General d'Actes d'Última Voluntat (l'orientem a la guia què fer quan mor un familiar).
- Si no n'hi ha, es tramita la declaració d'hereus davant notari.
- A l'escriptura d'herència es decideix si el vidu pren l'usdefruit universal o commuta, o es pacta la quarta vidual.
Perquè la seva parella no depengui d'aquestes regles, el millor és un testament que la protegeixi. A Catalunya és habitual nomenar hereu el cònjuge o deixar-li l'usdefruit universal. Ho mirem a la notaria, a la plaça de Sant Joan de Lleida, amb cita prèvia.
Informació general revisada per la notaria. Cada cas té els seus matisos: consulti'l abans de decidir. La consulta prèvia no es cobra.
Per seguir llegint
- Herència sense testament a Catalunya
- La llegítima a Catalunya
- Testament notarial a Lleida
- Herències davant notari
- Parella estable: constitució i drets