Saltar al contenido
Martínez & Cruz
973 07 12 00 Demanar cita

Codi civil de Catalunya

Dret civil català: què canvia a la notaria

A Catalunya no s'aplica el Codi civil espanyol en herències, família i protecció de la persona, sinó el Codi civil de Catalunya. Canvia la llegítima (una quarta part), el que rep el vidu, el règim del matrimoni (separació de béns) i les eines per planificar.

Per què importa el dret català

Catalunya té dret civil propi, recollit al Codi civil de Catalunya, que pot consultar al Portal Jurídic de la Generalitat. S'aplica a qui té veïnatge civil català, que a la pràctica és la majoria de persones nascudes a Catalunya o que fa anys que hi viuen. Molta informació que circula per internet està pensada per al Codi civil espanyol, i a Lleida no serveix: ni la llegítima és la mateixa, ni el vidu hereta igual, ni el matrimoni té guanys per defecte.

Aquesta pàgina resumeix el que més apareix a la notaria. Per a cada tema, enllacem la guia o el servei on ho expliquem amb més detall.

Successions (llibre quart)

La llegítima: una quarta part

La llegítima és el mínim que la llei reserva als fills (i, si no hi ha descendents, als pares). A Catalunya és la quarta part del valor de l'herència, calculada sumant-hi les donacions fetes en els deu anys anteriors a la mort (article 451-5). Es reparteix entre els fills per parts iguals: amb dos fills, a cadascun li correspon una vuitena part.

A més, la llegítima catalana és un dret de crèdit: l'hereu la pot pagar en diners, encara que no n'hi hagi a l'herència. I es pot satisfer en vida, amb donacions. És a dir, qui fa testament a Catalunya té llibertat per disposar de tres quartes parts del seu patrimoni. Detall a la guia de la llegítima a Catalunya.

El vidu i la quarta vidual

El cònjuge vidu (i el convivent en parella estable) no és legitimari a Catalunya. Si no se li deixa res en testament, té la quarta vidual: pot reclamar el que calgui per atendre les seves necessitats, fins a un màxim de la quarta part de l'herència, si amb els seus béns no té recursos suficients (article 452-1). No és automàtica: depèn de la seva situació econòmica. Ho expliquem a vidu i quarta vidual.

Per això, a Catalunya és tan important fer testament: és la manera de protegir el cònjuge o la parella més enllà d'aquest mínim.

Si no hi ha testament

En la successió intestada hereten primer els fills. Si hi ha cònjuge o parella estable, aquest rep l'usdefruit universal de l'herència, que pot commutar, en el termini d'un any, per una quarta part de l'herència en propietat més l'usdefruit de l'habitatge familiar (articles 442-3 i 442-5). Si no hi ha fills, hereta el cònjuge o la parella, i els pares conserven la seva llegítima. Per heretar sense testament cal abans una declaració d'hereus davant notari. Més a herència sense testament a Catalunya.

Heretament i pactes successoris

El dret català permet una cosa que el Codi civil espanyol prohibeix en general: pactar en vida la pròpia successió. En un pacte successori dues o més persones acorden qui heretarà una d'elles. El més conegut és l'heretament, la institució d'hereu en pacte, tradicional a les cases de pagès catalanes perquè l'explotació passi sencera a un fill. A diferència del testament, és irrevocable llevat dels casos que preveu la llei (article 431-18).

Només es poden signar entre cònjuges o parelles estables i entre parents propers (article 431-2), i sempre en escriptura pública. S'estudien amb calma perquè lliguen les dues parts. Ho expliquem a pacte successori i heretament.

Acceptar o renunciar

Ningú no està obligat a acceptar una herència. A Catalunya, l'hereu que accepta amb inventari notarial no respon dels deutes amb el seu patrimoni. Si l'herència té més deutes que béns, el més prudent pot ser renunciar a l'herència. I en tot cas, recordi que l'impost de successions té termini: ho resumim a impost de successions a Catalunya.

Família (llibre segon)

Separació de béns per defecte

Si un matrimoni subjecte al dret català no signa capítols, el seu règim és el de separació de béns (article 231-10). Cada cònjuge és propietari del que compra i del que guanya; no hi ha «guanys». El que es compra a nom dels dos és dels dos, per meitats llevat que es digui una altra cosa. És el contrari del que passa en bona part d'Espanya i convé tenir-ho en compte en comprar un habitatge o en separar-se. Detall a separació de béns a Catalunya.

Capítols matrimonials i pactes en previsió de ruptura

En els capítols matrimonials els cònjuges poden triar un altre règim (per exemple, guanys o participació), fer donacions, pactes successoris i pactes per al cas de ruptura (articles 231-19 i 231-20). Aquests últims tenen regles de protecció: si se signen abans del casament, s'han d'atorgar com a mínim trenta dies abans; el notari informa per separat cadascun; i els pactes que limiten drets han de ser recíprocs i clars.

Parella estable

Dues persones són parella estable si conviuen més de dos anys seguits, si tenen un fill en comú o si ho formalitzen en escriptura pública (article 234-1). L'escriptura dona certesa des del primer dia i evita haver de provar la convivència. La parella estable té drets successoris quan no hi ha testament, igual que el cònjuge, però convé deixar les coses per escrit.

La separació i el divorci de mutu acord, sense fills menors, també es poden fer davant notari: ho expliquem a divorci notarial.

Protecció de la persona

Poder preventiu

El poder en previsió de pèrdua de capacitat permet nomenar algú de confiança perquè gestioni els seus assumptes si un dia vostè no ho pot fer. Pot decidir que funcioni des que se signa o només a partir de cert moment, i fixar-hi controls (article 222-2). És l'eina més útil per evitar un procediment judicial en cas de demència o malaltia greu.

Autotutela

En escriptura pública pot designar, o excloure, les persones que s'encarregarien de la seva protecció si calgués un suport judicial, i donar instruccions sobre la seva cura (article 222-4).

Assistència

La persona major d'edat que necessita suport per exercir la seva capacitat pot designar un o més assistents en escriptura notarial, sense passar pel jutjat (article 226-1, en la redacció del Decret llei 19/2021).

Donacions en vida

Les donacions s'utilitzen molt a Catalunya per avançar l'herència, i poden computar en la llegítima. L'impost de donacions català té reduccions específiques per a pares i fills, amb requisits formals (escriptura pública, origen dels diners). Si pensa ajudar un fill a comprar un pis, llegeixi abans donar diners a un fill i la guia de l'impost de donacions a Catalunya.

Una advertència final

El veïnatge civil no sempre és evident: qui va néixer en una altra comunitat i viu a Lleida pot continuar subjecte al Codi civil espanyol, o a l'inrevés. I en herències amb elements estrangers hi entra en joc el reglament europeu de successions. Abans de signar un testament, uns capítols o un pacte successori, convé revisar el seu cas. La consulta prèvia no es cobra: demani cita.

Per seguir llegint

Preguntes freqüents

Quant és la llegítima a Catalunya?
La quarta part del valor de l'herència (sumant-hi les donacions dels deu anys anteriors), repartida entre els fills per parts iguals. Es pot pagar en diners i la resta, tres quartes parts, és de lliure disposició. Més a llegítima a Catalunya.
Què hereta el vidu a Catalunya si no hi ha testament?
Si hi ha fills, l'usdefruit universal de l'herència, que pot commutar en el termini d'un any per una quarta part en propietat més l'usdefruit de l'habitatge familiar. Si no hi ha fills, ho hereta tot, respectant la llegítima dels pares.
Quin és el règim econòmic del matrimoni a Catalunya?
Separació de béns, llevat que se'n pacti un altre en capítols matrimonials. Cada cònjuge és propietari del seu; el que es compra a nom dels dos és d'ambdós.
Què és un heretament?
Un pacte successori en què es nomena hereu en vida i de manera, en principi, irrevocable. Només es pot fer entre cònjuges, parelles estables i parents propers, i se signa en escriptura pública.
Quan es considera parella estable a Catalunya?
Quan la convivència dura més de dos anys seguits, quan hi ha un fill en comú o quan es formalitza en escriptura pública davant notari.
S'aplica el dret català a tothom qui viu a Lleida?
No necessàriament. Depèn del veïnatge civil, que no sempre coincideix amb el lloc de residència. Si ve d'una altra comunitat o de l'estranger, convé comprovar-ho abans de fer testament o capítols.