Per què es renuncia a una herència
Els motius més freqüents són dos: que l'herència tingui més deutes que béns (hipoteques, avals, deutes d'un negoci) o que el cridat vulgui que la seva part vagi a altres familiars. En els dos casos la forma i les conseqüències són diferents, i equivocar-se surt car.
Com es renuncia a Catalunya
Ho regula el llibre quart del Codi civil de Catalunya:
- Forma: la repudiació s'ha de fer de manera expressa en document públic (art. 461-6). A la pràctica, una escriptura de renúncia davant notari.
- Tot o res: no es pot renunciar a una part i acceptar-ne una altra, ni posar-hi terminis o condicions (art. 461-2).
- Irrevocable: un cop signada, no hi ha marxa enrere (art. 461-1.3), llevat de nul·litat per manca de capacitat o vici del consentiment.
- Cada hereu decideix per si mateix: la renúncia d'un germà no obliga els altres.
Per signar l'escriptura necessitarà el DNI, el certificat de defunció i el certificat del Registre General d'Actes d'Última Voluntat, amb còpia de l'últim testament o de la declaració d'hereus. La notaria li confirmarà la llista completa quan demani cita.
No toqui res de l'herència abans de decidir. Vendre, cobrar o disposar de béns del difunt pot equivaler a acceptar tàcitament (art. 461-5), i qui amaga béns de l'herència perd la facultat de repudiar-la (art. 461-8).
Hi ha termini per renunciar?
A Catalunya el dret d'acceptar o repudiar no està sotmès a termini (art. 461-12.1). Però qualsevol interessat, inclosos els creditors de l'herència, pot demanar al notari, passat un mes des de la defunció, que el requereixi perquè es pronunciï. Des d'aquest requeriment vostè té dos mesos: si no accepta en escriptura pública, s'entén que repudia. Si el cridat és menor d'edat o té la capacitat modificada, s'entén que accepta a benefici d'inventari.
Un altre termini que corre en paral·lel és el fiscal: l'impost sobre successions es presenta en sis mesos. Qui renuncia no el paga, però convé decidir abans perquè els altres hereus no perdin el termini.
Renúncia pura o renúncia a favor d'algú
| Renúncia pura i gratuïta | Renúncia a favor d'algú | |
|---|---|---|
| Què és | Renúncia sense triar destinatari. La seva part va a qui digui la llei o el testament. | Renúncia a favor d'un o alguns cohereus, o a canvi d'alguna cosa. |
| Efecte civil | És una veritable repudiació. | Equival a acceptar i després cedir (art. 461-5). |
| Efecte fiscal | El renunciant no tributa; tributen els beneficiaris. | Tributa vostè per l'herència i, a més, hi ha una donació. |
La regla fiscal és a l'article 28 de la Llei de l'impost sobre successions i donacions. Si la seva intenció és que la seva part vagi a la seva mare o a un germà, cal estudiar si la renúncia pura produeix aquest resultat per si sola o si convé una altra fórmula.
A qui passa la part de qui renuncia?
Depèn del cas:
- Amb testament: primer, al substitut que hagi previst el testador (substitució vulgar). Si no n'hi ha, acreix als altres cohereus (art. 462-1).
- Sense testament: a Catalunya el dret de representació (que els fills ocupin el lloc del pare) només opera si el cridat ha mort abans, és absent o és indigne, no si renuncia (art. 441-7). La part de qui renuncia va als altres cridats del mateix grau. Si renuncien tots els fills, poden ser cridats els néts per dret propi.
Per això, renunciar perquè «ho hereti el meu fill» no sempre funciona. Revisi-ho abans amb el notari.
Renúncia i creditors
Els creditors del difunt
Si renuncia, no respon dels deutes del difunt: no és hereu. Els creditors es dirigeixen contra l'herència i contra els qui sí que l'acceptin.
Els creditors de qui renuncia
Si vostè té deutes propis i renuncia a una herència amb béns, els seus creditors poden cobrar els crèdits anteriors a la renúncia sobre els béns de l'herència o la seva quota, si no tenen cap altra manera de cobrar (art. 461-7). Aquest dret caduca a l'any de la renúncia. Renunciar no és, per tant, una manera de protegir béns davant dels propis creditors.
L'alternativa: acceptar a benefici d'inventari
Si dubta de si hi ha més deutes que béns, pot acceptar a benefici d'inventari. A Catalunya és senzill: n'hi ha prou de prendre inventari davant notari en els sis mesos següents a conèixer la delació (art. 461-15), amb els béns i els deutes. Així només respon dels deutes amb els béns de l'herència, no amb el seu patrimoni. Si no pren inventari en temps i forma, s'entén que accepta de manera pura i simple i respon també amb els seus béns (arts. 461-17 i 461-18).
Els menors d'edat i les persones en tutela o curatela gaudeixen del benefici d'inventari de ple dret (art. 461-16). Però per renunciar en nom d'un fill menor, els pares necessiten autorització judicial (art. 461-9).
Casos que veiem sovint a Lleida
- Fills que renuncien perquè tot quedi a la mare vídua. Convé comprovar que la part arriba realment a ella i quant tributa.
- Herències de petits negocis del Segrià amb préstecs pendents: sol ser més prudent l'inventari que la renúncia.
- Un hereu que viu fora: pot renunciar davant d'un notari de la seva ciutat o, des de l'estranger, al consolat.
Informació general revisada per la notaria. Cada cas té els seus matisos: consulti'l abans de decidir. La consulta prèvia no es cobra.
Per seguir llegint
- Herències davant notari a Lleida
- Herència sense testament a Catalunya
- Impost de successions a Catalunya
- Què fer quan mor un familiar
- Drets del cònjuge vidu: quarta vidual